REFUGI

Al començament explorava el poble. Vaig trobar una bicicleta vella molt pesada al fons del garatge i la vaig agafar sense pensar a demanar permís. Baixant cap al port per un carrer on acabaven de tirar grava, vaig perdre el control. Em vaig fer una rascada considerable en un genoll i vaig haver d'anar a la consulta de l'oncle al costat de casa. Em va curar la ferida amb perícia, expeditiu, amb posat pràctic i una amabilitat més aviat impersonal. Ni una broma. Em va dir que no recordava gens d'on podia haver sortit aquella bicicleta, que era una andròmina traïdora, i que si tenia interès a anar amb bicicleta podríem mirar de trobar-ne una de decent. Quan em vaig anar avesant a la nova escola i a les normes sobre què havien de fer les noies quan arribaven a l'adolescència, em vaig adonar que anar amb bicicleta estava fora de lloc i, per tant, ho vam deixar córrer.