Un crit d'amor des del centre del món
L'Aki, sense adonar-se que l'estava observant, pedalava una mica inclinada cap endavant. Va deixar la bicicleta al peu de la pujada del costat est i va pujar corrent una estreta escala de pedra diferent de la que havia pujat jo. –Sento arribar tard –va dir panteixant. –No calia que correguessis tant. –És que tenim poc temps –va dir, i va llançar un sospir profund.
