El déu de les coses petites

 Li encantava que Margaret Kochama no se li enganxés com una paparra. Que no estigués segura dels seus sentiments envers ell. Que mai no sabés fins a l'últim dia si consentiria a casar-s'hi o no. L'encantava la manera com solia seure nua al llit d'ell, com amagava l'esquena llarga i blanca perquè no l'hi veiés, com mirava el rellotge i deia, sempre molt pràctica: «Uf, he de marxar.» L'encantava la manera com cada matí es bellugava insegura damunt la bicicleta amb què anava a la feina. Chacko encoratjava les diferències d'opinió entre tots dos, i interiorment s'alegrava dels circumstancials esclats d'exasperació d'ella davant la deixadesa d'ell.