El colibrí

Ningú pensa en el sopar, aquest vespre, a can Carrera, ningú pensa en la Irene, i la casa es buida. Primer marxa en Marco, obligat a aplicar una tàctica de distracció per culpa de la guerra entre les dues famílies. Diu adeu i surt, seguint la conxorxa que han muntat amb la Luisa. D'aquí a poca estona també sortirà ella, en bicicleta, cap a casa de la seva amiga Floriana, la còmplice del seu estratagema, com la dida de la Giulietta. Però en comptes d'aturar-se a ca l'amiga continuarà fins a la Casa Roja, on ell ja l'esperarà. Deixarà la bici i es ficarà al cotxe d'ell, que ja sap on la durà: al lloc més bonic del món. Per primera vegada, a vint-i-dos anys, en Marco està a punt de ser feliç, i n'és conscient. Sense ni haver-ne parlat, sap que el seu amor per la Luisa és correspost. Sap què passarà (més o menys) i al seu cap no hi ha espai per a res més.