L'estiu circular

Cada matí, la Séverine deixa la Céline a casa els seus pares. No hi entra mai. Amb els diumenges n'hi ha prou i de sobres. Només hi ha tres quilòmetres entre la urbanització i el mas dels avis, però la Céline, embarassada com està, no pot anar amb bicicleta, si no és que vol perdre la criatura, cosa que, en el fons, seria una solució. Només que podria sobreviure i néixer esguerrat, o curt. Ningú vol que a la Céline li passi com a la cunyada de la que treballa al menjador, la que va tenir un problema al sisè mes, sempre més enganxada al seu nano subnormal, amb aquella cara de retardat i el coll de tortuga, ple de plecs, repugnant. Res d'anar a l'escola, només una estona en un centre especialitzat per respirar una mica, però, tururut, s'ha acabat tenir vida pròpia, l'únic que fa és cuidar el seu monstre bavós, que xiscla cada vegada que ve algú. Així és que la Séverine fa marrada abans d'anar a treballar.