L'altra
Es treu un paper plegat de la jaqueta verda i l'Anna recupera les ulleres per desfer el misteri: una imatge a baixa resolució d'una Brompton, plegada i desplegada, amb una breu descripció de les prestacions en Comic-Sans.
–No!
El Nel cuita a aclarir que és de segona mà:
–I m'ha costat molt menys del que t'has gastat tu amb totes aquelles merdes amb pedals, té una rascada aquí... Però la podràs pujar a casa.
És cert que en els últims anys ja li han robat tres bicicletes, i l'última ja estava per llençar quan la va adquirir a preu de saldo en un taller de Gràcia.
–Aquesta sí que fa per a una preciositat com tu. M'ha costat un ou trobar-la en vermell, a internet les...
La veu del Nel es fa llunyana. Els instruments tibetans callen. Les maces dels malabaristes i els peus dels funàmbuls queden suspesos a l'aire. Els ciclistes, els turistes, els contrabandistes, les parelles encaixades sobre les estovalles de pícnic, tot s'apaga. L'Anna memoritza el moment. Tornar a descobrir el Nel, recordar per què el vol al seu costat. I tot això, relacionar-ho amb l'equilibri de les seves faccions, amb els seus ulls Pantone 540, d'àngel bufador, amb la seva superfície fotosensible i vulnerable. Voler-ho com és ara, l'home-nen que, coneixent-lo, es deu haver passat setmanes submergit en fòrums d'internet per trobar-li una bicicleta que fos vermella i que fes per a una «preciositat com tu».
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada