MIG SOL GROC

 

En Jomo es movia a consciència, lentament. Quan passava el rasclet, regava i plantava, semblava que d'alguna manera ho feia amb una saviesa solemne. Alçava la vista a mig podar una bardissa i deia: «Aquesta carn és bona», i anava cap a la bossa de pell de cabra que duia lligada darrere de la bicicleta a buscar el tirador. Una vegada, va disparar a un porc senglar dels matolls des de l'anacard amb una pedreta, el va embolicar amb fulles i se'l va ficar a la bossa.

– No t'acostis a la bossa si no hi soc jo – va dir-li a l'Ugwu –. Hi podries trobar un cap humà.