M'HI NEGO

A Mørk hi havia estació de tren i moltes iaies del poble trobaven que era una maledicció per tota la merda que havia arribat amb el tren d’Oslo, lladres de cotxes i comunistes i nois de cabells llargs que semblaven noies i no hi havia manera de distingir-los. Hi havia un bus escolar que feia el trajecte des d’on vivíem fins a Mørk, però no hi havia cap més autobús i era una murga per als que els feien mal les cames o els iaios que no tenien buf, però sempre havia sigut així, i si t’ho agafaves amb temps i no eres coix ni esguerrat, en poc més d’una hora a peu et plantaves a Mørk.

És clar que també podies anar-hi en bicicleta, i això era el que fèiem els vespres que hi havia partit de futbol o un passi de cinema al pavelló, o senzillament per xerrar o fer el gamberro amagats darrera els sortidors de la benzinera d’en Lysbu. En Jim i jo, i de vegades també en Willy, anàvem amb bicicleta i arribàvem a tot arreu en un tres i no res.