A LA PLATJA DE CHESIL

Però aquell matí, tip de llibres, dels refilets dels ocells i de la pau del camp, l'Edward va treure del cobert la tronada bicicleta de quan era petit, en va apujar el seient, en va inflar les rodes i es va posar a pedalar sense cap objectiu concret. Duia un bitllet d'una lliura i dues mitges corones a la butxaca, i l'única cosa que volia era avançar. A una velocitat perillosa, perquè els frens no anaven gaire bé, va passar a tota brida per un túnel verd, va baixar per un pendent pronunciat, va deixar enrere la granja dels Balham i la dels Stracey, i es va endinsar en la vall de Stonor, i quan va travessar rabent la reixa del parc, va prendre la decisió d'arribar-se fins a Henley, a sis quilòmetres de distància. Quan va arribar al poble, es va dirigir a l'estació amb la vaga intenció d'anar a Londres a visitar algun amic. Però el tren que hi havia a l'andana anava en l'altre sentit, cap a Oxford.