SEYMOUR: UNA INTRODUCCIÓ

 

Aquell matí, com ja sabíem, a Waker i a Walt els havien donat tot de presents de natalici força bells i apropiats, més cars que no permetia el nostre pressupost –dues bicicletes de doble pinyó, llistades de vermell i blanc, precisament els mateixos vehicles de l'aparador de la Davega Sports Store del carrer Vuitanta-sis, entre Lexington i el carrer Tercer, que tots dos havien admirat categòricament durant bona part de l'any. Uns deu minuts abans que Seymour i jo sortíssim del dormitori, Les havia descobert que la bicicleta de Waker no havia estat degudament desada amb la de  Walt als baixos de la casa. Aquella tarda, el noi se n'havia desprès a Central Park. Un noi desconegut («un pillet que no havia vist mai») se li havia atansat, li havia demanat la bicicleta i Waker la hi havia lliurada. Naturalment, ni Les ni Bressie no menystenien la «intenció generosa i amable» de Waker, però tots veien també els detalls de la transacció amb llur implacable lògica personal. Substancialment, creien que Waker s'havia d'haver limitat –i ara Les va repetir aquesta opinió amb força vehemència a benefici de Seymour– a deixar muntar una bona estona el noi. En sentir això, Waker el va interrompre, plorant. El noi no volia muntar una estona, sinó que volia la bicicleta. Mai no n'havia tinguda cap; sempre n'havia volgut tenir una.