SANG CALENTA

–Què fareu quan jo me n'hagi anat? –em va preguntar.

–El mateix que cada vespre.

–És a dir?

–Doncs tancaré la reixa. Passaré els forrellats. Donaré corda al rellotge. Agafaré les cartes i faré un, dos o tres solitaris. Em beuré un got de vi. No pensaré en res. Me n'aniré al llit. No dormiré gaire. Somiaré despert. Tornaré a veure coses i gent d'altres temps. Tu tornaràs a casa, et despertaràs, ploraràs, demanaràs perdó a la foto del pobre Jean, et lamentaràs pel passat i tremolaràs pel futur. No sé qui passarà millor nit, si tu o jo.

La Colette va callar.

–Me'n vaig –va murmurar amb un sospir.

La vaig acompanyar fins a la reixa. Va agafar la bicicleta i se'n va anar.