Disset pianos
S'asseien l'un al costat de l'altre de cara al carrer, eren la primera fila d'una obra de teatre que tenia com a únic argument la vida quotidiana que desfilava davant dels seus ulls. El carter porta la mateixa camisa d'ahir. Cada dia passen més bicicletes. Sembla que plourà. Goita. Què? La lleona, que treu a passejar el gos. Quin tros de dona.
.jpg)
Fa temps que el vaig llegir, em va agradar força. Però com sempre em passa no recordava les bicicletes d'aquest llibre.
ResponEliminaLa primera part em va agradar. La part del viatge no tant.
EliminaNo recordes les bicicletes perquè passen, en silenci, al voltant de les nostres vides.
Tal i com acostumava a passar anys enrere als pobles, quan al vespre els veïns se seient al portal i feien petar la xerrada amb els successos del dia...
ResponEliminaTradicions que es perden en las ciutats.
Bona entrada d'any !. :)
Sempre ens quedarà la memòria... i els textos. Bon any nou, Artur
Elimina