La campana de vidre

Vaig escriure, doncs, a Philomena Guinea una llarga carta amb tinta negre carbó sobre un paper gris que duia el nom de la universitat en relleu vermell. Vaig escriure-li que les fulles semblaven com a la tardor quan jo anava pels turons en bicicleta, i que n'era, de bonic, viure en un campus en comptes d'agafar el tren per anar a una universitat de ciutat i haver de viure a casa. I com tot el coneixement del món s'obria davant meu i com potser algun dia podria escriure grans llibres com havia fet ella.