El mar, el mar
Havíem anat amb bicicleta fins al canal, per un trajecte que recorríem sovint. Les bicicletes jeien juntes, enllaçades com sempre, sobre l'herba que creixia al costat del camí. Vam continuar caminant, mirant les coses familiars, estimades, que havíem fet nostres. Era tardor. Hi havia moltes papallones. Encara ara les papallones em recorden aquells minuts terribles.
.jpg)
Una visió i record, que entreguarda un succés que no deu ser gaire bó per a ells..... i jo que m'havia anima't cantant la cançó dels Manel "Al mar !, al Mar...! ;)
ResponEliminaSalut i bona setmana !!.
Jo tampoc no puc evitar pensar en els Manel quan veig aquest llibre. En quant al succés, el protagonista el recorda amb enyorança, no acaba pas malament.
EliminaAra, quan surt na bicicleta als llibres que llegeixo, ja m'hi fixo... es veu que tot s'encomana. Acabode llegir "Si una nit d'hivern un viatger" d'Italo Calvino i ja l'he detectat... he, he, he...
ResponEliminaEl mar, el mar... no l'he llegit.
Salut!
Que gran, l'Italo Calvino! L'hauré de posa a la llista de pendents per rellegir-lo. Pel que fa a El mar, el mar, te'l recomano molt. Si fas el fet, ja em diràs què t'ha semblat.
Elimina