Els meus dies a la llibreria Morisaki



Era un edifici carregat d'anys, de fusta i tres pisos, i devia servir tant d'hostal com d'habitatge per a la família. Al darrera hi havia un barranc molt pronunciat. A l'ampli jardí, deixats de qualsevol manera, hi havia un cultivador, una bicicleta tota rovellada, troncs... Es veia un lloc molt viscut. Per dir-ho bé, no era gens pretensiós; per dir-ho malament, era més aviat rònec.





Comentaris

  1. Racons, que el pas del temps, tornen rònecs i deixats, en altres èpoques han estat un bullidor de vida i agitació. Tempus fugit !.
    Bona setmana ;)

    ResponElimina
  2. És una metàfora del propi cos, segons com. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars