La teva ombra


Em va explicar que havia passat tot un mes «al país de Christiania», situat en una de les illes de la ciutat. A les tardes treballava en un bar i a les nits fumava la millor marihuana del món amb en Hjalmar i els seus amics. La Holly vivia a casa d'en Hjalmar. Se l'havia construït ell mateix feia tres anys i sempre que hi entrava deia: «És sorprenent, però encara s'aguanta».

Els matins els passava dormint, encara que de vegades feinejava una estona en un hort comunitari, o sortia a passejar en una de les bicicletes que en Hjalmar tenia apilades al porxo de casa. Era quan sortia del «seu país» i tornava a ser a Copenhaguen que se sentia amenaçada.






 

Comentaris

  1. La nostra casa, el nostre lloc, com a refugi protector.... que per feble que pugui ser, com diu el personatge : «És sorprenent, però encara s'aguanta».
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots necessitem un refugi, encara que amb el temps canviïn les necessitats. Gràcies pel comentari!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars