El cartògraf d'absències
Ens creuem amb unes dones carregades amb cistells de peix sec mentre, al capdamunt de la duna, desenes de bicicletes transporten sacs de carbó. Més enllà, trobem unes criatures que juguen a futbol amb pilotes fetes de plàstics embolicats amb preservatius.
–Tants condons gavanyats! Calen campanyes d'educació –lamenta la Liana.
El nostre cicerone en té una altra opinió:
–El que cal, senyora Liana, són pilotes perquè hi jugui la canalla.
.jpg)
No l'he llegit, però me l'apunto.
ResponEliminaAquests Periscopis no fallen mai.
Molt a favor de les paraules del cicerone.
EliminaÉs un bon llibre, però a mi em va agradar més "Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra", del mateix autor. Això sí, en el seu moment no era Periscopi, sinó Edicions 62. El cicerone és un home savi.
Estic al·lucinant de la quantitat de lectures on hi surten bicicletes.
ResponEliminaTambé estic d'acord, amb les paraules del cicerone.
Aferradetes.
Abans era del parer que, si en un llibre hi sortien bicicletes, segur que era un bon llibre. Fins que algú em va fer veure que això eliminava tota la literatura d'abans del segle XIX, així que ara ja no ho dic. Però no puc evitar, a vegades, pensar-ho. Respecte del cicerone, a vegades cal ser tenir una perspectiva senzilla de les coses. Una abraçada.
EliminaUn diàleg atraient i a primera vista, un tant surrealista...però en que la frase final et dona un cop al cap i et fa obrir els ulls a la realitat !.
ResponEliminaVisca les pilotes i les bicicletes ;)
Salut !.
És un gran diàleg, certament. Visca!
Elimina