Faci'm oblidar el bosc
Osteòpata
Tres crecs al sacre i torno a caure
–de la moto de la bici de la mare.
Caic perquè freno
perquè m'han ensenyat a no saltar-me semàfors en vermell
a no tastar-li la pell sense una casa que sigui nostra
a no besar-la en places a la intempèrie
a no dir el seu nom si no és endins
si no és fluixet
si no és callant.
Tres crecs a l'os exacte
i l'infinit als peus
com una promesa falsa.
Tampoc és bó, "passar-se de frenada" i només aconseguir promeses falses. Si caiem...de la moto, de la bici, de la mare... que valgui la pena l'intent !.
ResponEliminaM'agrada aquest petit fragment , salut i bona setmana !.
Permet que et corregeixi, Artur, no és un fragment, és un poema. I sí, de vegades cal saltar-se algun semàfor en vermell per no caure (metafòricament, és clar). Bona setmana.
EliminaAgraït pel teu aclariment !. Salut ;)
ResponElimina