L'últim telecadira
De vegades sento la veu de la dona del metro, sols que no soc al metro quan la sento —i és la veu de la mare, la que sento, no la de la dona que anuncia les parades a dins del vagó. Normalment soc al pas inferior, a sota del pont del Ferrocarril Canadenc del Pacífic, quan sento la veu de la mare. Allà, tots els sorolls s'amplifiquen; als nens que hi passen amb bicicleta els agrada xisclar, només per sentir l'eco. La mare troba divertit donar-me ensurts.
Una mare trapella sense cap dubte !.... però segur que a ell, li agrada així , tal com és.
ResponEliminaM'agrada !. Bona setmana ;)
De fet, en aquestes alçades de la novel·la la mare és un fantasma. Però sí, a ell li agrada tal com és. Salut!
Elimina