Baumgartner

O, si empenyia les coses cap a una direcció una mica diferent, reviure els moments en els quals va caminar amb la neu fins a la cintura quan era petit, o quan va pujar dalt dels arbres quan era més gran, o quan va tornar un cop de puny després de rebre'n un per part d'un imbècil antisemita amb una jaqueta negra de motorista quan encara era una mica més gran, o potser, cosa que seria més pertinent, investigar per què alguns moments fugissers, aleatoris, persisteixen en la memòria mentre que altres moments, suposadament més importants, s'esvaeixen per sempre. La seva cerimònia de graduació de l'institut ha desaparegut del tot, per exemple; el color de la seva primera bicicleta s'ha esborrat, i no en queda res de cap dels alumnes que van assistir a la seva classe de primera hora del matí sobre els presocràtics tres cops per setmana durant el seu primer semestre a la New School, ni un sol nom, ni una sola cara, però en canvi recorda aquella nena vista al tren mig segle enrere, i ha pensat en ella centenars de vegades des de llavors. Per què aquella nena, una persona amb qui ni tan sols va parlar, i no pas un d'aquells catorze o quinze alumnes?