Els angles morts

Aquella sensació d'atròfia general, d'immobilisme. Tots es movien sense parar, sí, però com es mouen les formigues als formiguers dels museus d'història natural, aplaudides a l'altra banda del vidre. El baf al cap, que l'alentia. Els dits rovellats, com quan fa temps que no vas en bici. Els dits com dues cames diminutes que patien del menisc. Potser obrir alguna finestra, airejar una mica l'estudi. O estirar un moment les cames i aprofitar per ordenar totes aquelles idees ceballudes. Pelar-ne les capes.