Tòquio, estació de Ueno
Un home prim d'uns seixanta anys s'ajup per emmirallar-se al retrovisor de la bicicleta aparcada davant del Toki Wasureji. S'afaita amb unes grans tisores de cosir obertes que fa servir com a navalla. Porta una samarreta negra de màniga curta i pantalons blancs, va net i polit, però al portaequipatges de la bicicleta hi duu lligada una tenda, un cassó, una paella, un paraigua i unes xancletes; i de la cistella frontal en pengen algunes peces de roba humida i una tovallola. Tot allò sembla indicar que l'home és un sensesostre. Potser s'afaita perquè ha trobat feina de jornaler. A la seva edat, sembla poc probable que pugui treballar com a paleta, però potser l'han contractat per netejar un edifici d'oficines a canvi de deu mil iens diaris.
Una realitat que no sempre es mostra.... edat i treball, no son bons companys de viatge, tot i que anys enrere, podien viatjar tots junts amb la companyia de la experiència.
ResponEliminaSalut !.
Respecte d'això pots llegir "País nómada. Supervivientes del siglo XXI", de la periodista Jessica Bruder. Una imatge molt trista de la gent gran semiesclavitzada, en alguns casos
Elimina