La biblioteca dels llibres rebutjats

Cap al vespre, la mare de la Delphine, preocupada, els esperava al jardí. A la fi va veure la jove parella que tornava, just abans de la posta de sol. Havien aparegut al lluny, precedits per la llum dels fars de les bicis. Havia reconegut de seguida la seva filla, la seva manera de pedalar amb una execució tan precisa, tan recta. N'anunciava l'arribada aquell fil de llum tesa, mecànica. El d'en Frédéric era més artístic, avançava a batzegades, sense seguir una directriu. Se'l podia imaginar apartant els ulls del camí sense parar. Llavors la Fabienne va pensar que feien bona parella: una aliança perfecta del tocar de peus a terra i el fer volar coloms.