El jardiner i la mort
Just llavors, mentre estudiava a l'institut de Ràdnevo, es va produir un miracle: va arribar als nostres rodals la pel·lícula dels Harlem Globetrotters. La volien projectar a la ciutat gran que hi havia a prop. Per a aquells marrecs de poble, allò devia ser un esdeveniment d'una importància extraordinària. Primer de tot, que projectessin una pel·lícula americana, i després, que la protagonitzessin uns jugadors de bàsquet que, en aquell moment, eren veritables llegendes. Van aconseguir que els seus companys de més bona família els deixessin una bicicleta a cadascun, van pedalar trenta quilòmetres fins a Stara Zagora, van aconseguir entrar amb els últims cèntims que tenien a la butxaca i van mirar la pel·lícula drets. Devia ser en aquella època que el pare va començar a somiar en ser jugador de bàsquet. Era alt i tenia totes les qualitats que calien.
Els mítics Globetrotters !!.... els recordo també de petit quan sortien a la televisió , crec que per aquestes dates de Nadal, que venien a fer un festival a Barcelona i ho veia per tv ! . Això dels fans i seguidors ja ve de lluny i sembla que no passarà mai de moda.
ResponEliminaNo sé jo, si al final el pare del relat acaba sent una estrella de la pista com ells.....
Salut i bona setmana !.
A la novel·la el fenomen encara és més accentuat: són a l'Europa de l'est, tot el que és americà pertany al dimoni. No sé com carai hi devien fer cap, els Globetrotters allí. Si vols saber com acaba el pare, ja ho saps! Lectura molt recomanable!
Elimina