Sols i pluges

DOMINICAL - Massa hores davant l'ordinador. l'esquena se'm queixa. Enllestida la darrera ràtzia de la biblioteca, trobo que podria tornar els llibres ara mateix. Avui som diumenge, però tenen una d'aquelles bústies de servei de recollida les vint-i-quatre hores. Necessito estirar la boira, escampar les cames. La biblioteca queda lluny a peu, però a un cop de bicicleta. Trec el cap per la finestra i constato que al bicing hi ha màquines suficients. Trobo oberta la botiga on soc conegut, doncs. Em tapo correctament, embosso els tres llibres i baixo al carrer. Hi ha el mormol de les fulles dels plàtans, plorades pels arbres, damunt l'asfalt mut de cotxes. Em llenço en eslàlom avinguda avall. El passeig no està massa ben il·luminat i hi ha perillosos buits on hi hauria d'haver arbres. Orgull miop. Sortejo alguns vianants; gossos que per sort van lligats. Orgull miop. Davant l'estació de Sants, giro a la dreta. Passatgers que tornen, que van, carraaaaaaaac de maletes amb rodes. Ara en contra direcció, al costat dels autobusos arrenglerats: un no-lloc que algú amb bon ull fotogràfic hi faria festa. Arribo al Vapor Vell i llenço els llibres a la capsa blava sense baixar de la bici. Desfaig el camí. La nit és una mica freda i fa volar cabells el vent. Parpelleja el rètol de neó color fúcsia del prostíbul del costat de casa. El verd de l'ancoratge lliure és el verd que tenien les fulles no fa gaire. En inserir-hi la bicicleta s'extingeix en aclucades agòniques fins a fer-se el vermell de tota la tardor dels boscos que no veig i que començo a enyorar, en sec.