tTravessa del manglar

De la nit al dia, en Carmélien –un noi a qui no faltava res, «Ti-Mal» del papa, que, després d'haver-lo fet enfilar durant molt temps al manillar de la seva bicicleta, li havia donat la seva pròpia Motobécane, tota cromada, un noi que la mama sempre renyava, però ell no se'n preocupava, no parava més atenció a aquest xerroteig que al zumzeig de les mosques a la temporada de les flors de mango– va canviar. Es convertí en una ànima que pateix a l'infern, en un zombi afamat de sal. El senyor Gervaise, el professor d'història, el trobà plorant a llàgrima viva als vàters. El senyor Dolomius, el professor de francès, que estava ben feliç perquè un indi es feia un lloc entre els cinc primers de la classe, cosa que enderrocava els últims prejudicis dels imbècils, havia pujat a trobar en Sylvestre, que molt preocupat, havia portat el seu fill a consultar un cosí Ramgoulam, metge a La Pointe. Ara bé, tan aviat com aquest havia posat els ulls sobre Carmélien, s'havia exclamat:

–És la pubertat, redeu! Sylvestre, estàs tan ocupat fent diners que oblides com et senties a aquesta edat!