El fill del perruquer

 

Cinc hores més tard torna a ser al monument de Westgaarde, en un dels bancs pintats de vermell. Com que anava sol, ha vingut amb bicicleta. Ha trigat més o menys el mateix que amb transport públic, encara que ha hagut de donar la volta al llac Sloterplas i, pel que ha vist després quan ha mirat la ruta per telèfon, ho ha fet pel costat equivocat. Assegut a la taula de la cuina, endreçada i impecable, de cop s'ha trobat que no sabia què fer amb el seu dilluns, i abans de sucumbir a una mena de paràlisi, ja era al carrer, traient el cadenat a la bici.