Estimada Mathilda

 La televisió és la reina indubtable del país. Esvalota des del matí fins al vespre a casa nostra amb programes que, en la majoria de casos, són cada vegada més dolents i més estúpids; s'escampa fins i tot a les portades dels diaris i sol desplaçar notícies molt més importants.

Encara que ja hi hagi estudis acreditats sobre que una televisió concebuda d'aquesta manera fa mal –i, sobretot, fa mal als nens–, continua essent perillós pronunciar-s'hi en contra. Ens asseguren que la televisió és neutra, que és un instrument i que, per tant, s'ha de considerar com a tal; se subratlla que no és veritat que la televisió atordeixi o alteri els nens: al contrari, els estimula, els enriqueix, fa que siguin més intel·ligents i els converteix en senyors del temps en què viuen. «El meu fill», proclama amb orgull el periodista entrevistat de torn, «adora la televisió. Passa de la televisió a l'ordinador igual que jo passava de la pilota a la bicicleta».