Allò que va passar a Cardós

–M'heu de prometre que no deixareu.

–Es pot saber què t'ha agafat de cop i volta?

–No vull que us passi res.

–Ara m'ho dius? D'ençà que em vaig trencar les cames, et veiem ben poc per aquí.

–Jo tampoc us vaig tenir gaire a prop quan us vaig necessitar.

–Tu? Quan?

–Allò que va passar, ja ho sabeu.

–Llavors teníem molta feina aquí dalt.

–Ara jo en tinc molta allà baix, i Jaume no troba mai el moment de pujar-me. Sempre és fora, per aquests mons de Déu.

–Sí, esclar.

–Em compraré una bicicleta i us vindre a veure més sovint.

–Ta mare estarà contenta.