Bicicletes de paper

El trasllat al pis de la Nina va semblar haver segellat definitivament, d'una manera tràgica, l'emigració de l'àvia.  —Ara em trobo aquí encallada —va dir mentre anava d'una finestra a l'altra llençant mirades de frustració al pati interior, a les superfícies de gespa rectangulars i àrides, els estenedors plegables i les taules de ping-pong rovellades—. Tot per culpa de vosaltres, els jueus. No li vaig recordar que ja feia anys que es trobava aquí encallada i que a més havia sigut ella qui havia organitzat al seu moment tot aquell èxode. Cap altra família no havia aguantat tant de temps a les antigues habitacions d'hotel de la residència. L'atmosfera havia canviat amb els anys: els refugiats dels darrers temps no parlaven rus i envaïen els espais comuns amb nombrosos familiars i objectes desordenats. L'àvia havia punxat amb unes tisoretes més d'una pilota que havia rodat fins als seus peus, i havia portat a la policia més d'una bicicleta amb la q...