Res és veritat
Gràcies a la fèrria educació dels meus pares, ni el meu germà ni jo vam aprendre a fer activitats tan temeràries com ara nedar, anar amb bicicleta, patinar, saltar a corda (en un instant et podies ofegar, partir-te la crisma, trencar-te una cama, acabar penjat). Ens vam passar la infància tancats a casa ben fastiguejats. Era una activitat tan intensa que aviat es va convertir en una activitat existencial. Sabíem avorrir-nos com ningú.
