Allò que va passar a Cardós
–M'heu de prometre que no deixareu. –Es pot saber què t'ha agafat de cop i volta? –No vull que us passi res. –Ara m'ho dius? D'ençà que em vaig trencar les cames, et veiem ben poc per aquí. –Jo tampoc us vaig tenir gaire a prop quan us vaig necessitar. –Tu? Quan? –Allò que va passar, ja ho sabeu. –Llavors teníem molta feina aquí dalt. –Ara jo en tinc molta allà baix, i Jaume no troba mai el moment de pujar-me. Sempre és fora, per aquests mons de Déu. –Sí, esclar. –Em compraré una bicicleta i us vindre a veure més sovint. –Ta mare estarà contenta.
